📚Els participants dels dos Clubs de Lectura de l'institut han fet una sortida a Barcelona. Han visitat la Biblioteca de Catalunya i els patis de lletres i de ciències de la Universitat de Barcelona, així com també la seva biblioteca.
Un dia entre llibres.
T'agrada llegir? Vols compartir la lectura amb altres companys? Vine la club de lectura!
Momo, és una llibre que ens explica la història d’una nena petita que amb el simple fet d’escoltar, sap fer sentir millor a les persones que acudeixen a ella. Durant la novel·la, Momo, es trobarà amb algunes companyies que l'acompanyaran en les seves aventures, com la seva amiga Cassiopea, la tortuga, i d’altres que la faran més difícil, com els homes grisos, que roben el temps als ciutadans.
Michael Ende, l’autor d’aquest llibre, ens retracta alguns valors durant la novel·la, com l’amistat i el fet de saber escoltar, també li dóna molta importància al temps, a través de les seves paraules ens transmet que em d’aprofitar-lo al màxim i que li hem de donar el valor que realment té.
Aquest escriptor sempre s’ha mogut pel món de fantasia, i s’ha dirigit a un públic tan infantil com juvenil. M’agrada el fet de que aquest llibre també pot incloure un públic de major edat, ja que a través de personatges fantàstics, el missatge que vol transmetre serveix per a tothom.
Una de les coses que més m’ha agradat del llibre, és que com he dit abans, la manera que té l’autor de fer arribar el missatge als lectors des d’un punt de vista fantàstic i amb uns personatges que a través de metàfores representen el temps, i com el podem arribar a perdre d’una manera tan fàcil.
Per altre banda, el que no m’ha agradat, és la manera en la que ha transcurrit la història. He trobat parts del llibre que m’han enganxat molt i se m’han fet molt ràpides de llegir, i altres que se m’han fet molt llargues i m’ha costat avançar. Crec que per aquesta raó, reduiria algunes parts per seguir tenint l’atenció del lector durant tota la novel·la.
És una novel·la que recomano, ja que està escrita de forma senzilla, i amb un vocabulari que és entendible per a tothom. Tracta temes que potser considerem molt importants, però amb la seva manera d’explicar les històries des d’un punt més infantil, potser no li donem un gran pes al llarg de la història, i ens a donar-nos compte d’altres que realment sí que són importants però no les valorem.
El llibre “El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde” escrit per Robert Louis Stevenson és un dels clàssics de la literatura universal. La novel·la va ser publicada l’any 1886 i ha estat inspiració de moltes obres tan literàries com cinematogràfiques publicades posteriorment degut als temes principals de l’obra que eren populars en l’època victoriana i segueixen vigents a l’actualitat.
El llibre relata la història d’un notari, Mr Utterson, a qui un conegut seu, el senyor Enfield, l'explica un succés estrany relacionat el Dr. Henry Jekyll. A partir d’aquest moment el notari comença a investigar aquests fets. L’autor descriu una sèrie de fets inusuals per a que el lector pensi que està llegint un llibre d’intriga i misteri però a mesura que la lectura avança, el lector comença a intuir que hi ha una explicació oculta al comportament inusual del doctor Jekyll.
Seguidament es descriu l’enfrontament d’en Mr. Enfield amb un home molt estrany i amb una aura maligna que de seguida va provocar un rebuig al Mr. Enfield. Aquest home era l’Edward Hyde que té una relació, encara que el notari no sap de quin tipus, amb el doctor Henry Jekyll. El notari Utterson li ve al cap el testament fet pel doctor setmanes abans dient que en cas de mort o desaparició deixava tots els seus béns al Mr. Hyde. A partir d’aquí el notari decideix investigar el personatge de Mr. Hyde. Al llarg de la lectura van sorgint més interrogants que no són respostos fins al final de la novel·la, la trama està envoltada per assassinats, escapades a mitjanit i sobretot molta incertesa. El llibre que jo he llegit està compost per 10 capítols i al final del llibre hi ha una explicació clara de tots els fets de la novel·la escrita pel mateix Dr. Jekyll. Així el lector pot resoldre les seves últimes preguntes sobre la naturalesa de la relació entre Henry Jekyll i Edward Hyde, és una manera de que no quedi cap especulació sobre l’obra. És un final tancat.
Com ja he dit, la trama és inusual i plena de misteris que confonen al lector i el fan no poder parar de llegir. Però a sota d’aquesta capa de suspens hi ha el tema principal que és la dualitat humana, la convivència de dues personalitats enfrontades. El relat ens parla de la lluita entre la raó i l’instint incontrolat. El senyor Hyde representa la part maligna i perversa de la persona, les seves emocions més obscures i perturbadores que tothom intenta reprimir i no deixar-les sortir. En canvi, el doctor Jekyll representa la part bona i que tothom vol donar a conèixer. Només gràcies a una poció que el metge crea investigant al seu laboratori, pot passar d’una part de la persona a l’altra. Aquest argument jo crec que l’autor es refereix a l'addicció a les drogues que va ser un tema molt preocupant al segle XIX. Mr. Hyde sorgeix la primera vegada que el Dr. Jekyll es pren aquest beuratge, llavors es converteix en una persona més jove però a la vegada més perversa i cada vegada que es converteix en Mr. Hyde va afeblint a la seva persona que és en Henry Jekyll, alhora que Hyde va fent-se més fort. Aquest fet és una metàfora que vol referir-se al fet que com més enganxat a les drogues està una persona, més forta es fa a la seva part dolenta i més es debilita la part humana ja que al final ja no es controlen els moments en els que es canvia d’una persona a una altra. Al final, Dr. Jekyll gairebé és consumit per Mr.Hyde, una part d’ell mateix que només li porta problemes i fa que cometi els actes més despiatats i horribles que ens puguem imaginar.
Recomanaria aquest llibre a persones amb una certa maduresa mental ja que pot arribar en alguns moment a ser enrevessat i difícil d'entendre però en general és una novel·la molt bona. M’ha agradat molt encara que l’he hagut de llegir en poc temps però estic segura que d’aquí un temps la tornaré a llegir. El tema del que tracta l’obra és el que més m’ha sorprès ja que és una manera molt original de representar una realitat com és el fet de que en una mateixa persona hi conviuen sempre diferents personalitats que en definitiva, són parts de la nostra que hem d’aprendre a controlar i evitar caure en la temptació de deixar-nos portar pels camins fàcils que sovint ens poden portar problemes.
