Al llibre d’Ametlla, la societat reacciona a la diferència de les persones de maneres molt diverses i que represeten molt bé la realitat; tant els aspectes positius com els negatius. Penso que, per explixar això, el personatge d’en Gon ens pot servir per entendre com són aquestes reaccions fins i tot molt millor que el protagonista, ja que no solament reacciona a la diferència, sinó que també rep aquestes reaccions. Per exemple, en Gon reacciona al principi de manera agressiva, perquè ell no pot entendre la ment d’en Seon, el que fa que faci i digui coses cruels, com quan tanca un petit animal i el tortura davant d’en Seon per provar si realment no té emocions, o quan diu a en Seon que segurament tant li fa que la seva àvia hagi mort. No obstant, en Gon poc a poc busca compendre’l de manera més pacífica fins que arriben a una estranya amistat. Això es provoca perquè els dos s’han quedat sols per les seves diferències davant la resta. A l’inici, el fet que en Gon hagués estat a cen...
El setge d’Auda Gascón ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebé arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar. La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No només veiem la ciutat monumental, sinó també la subterrània, la de les aigües amagades, l’emmurallada, la dels baulards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest món soterrat esdevé metàfora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbé tot. Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat ...