divendres, 17 de novembre de 2017

Racó universitari

Des de la coordinació de batxillerat, orientació acadèmica i biblioteca s'ha redefinit l'espai on els alumnes poden llegir informació diversa sobre el món universitari. A banda de la informació en paper que es va renovant, es faran també unes xerrades i tallers per ajudar a orientar l'alumnat en la tria de la seva carrera.

divendres, 26 de maig de 2017

"Delirium", de Lauren Oliver. Recomanació de Carla Racero.

Resultat d'imatges de delirium lauren oliver
He escollit aquest llibre ja que és l’últim que he llegit. És escrita per Lauren Oliver, una escriptora americana.
Els dos protagonistes viuen en un segle XXII on els científics posen fi a la malaltia de “l’amor” o “delira nervosa” ja que és considera mortal. La gent és curada a partir dels divuit anys i després canvien radicalment la manera de ser.
La protagonista Lena s’ha de fer aquesta cura per no estar contaminada però uns successos faran que canvi de pensament i no vulgui sotmetre’s a l’operació. Els que no són afectats se’ls anomena simpatitzants i volen matar-los.
“Diuen que en els vells temps l’amor portava a la gent a la bogeria, persones mortes, suïcidis per amor i un amor mai corresponent. La més mortal de totes les coses mortals. Et mata tant quan la tens que quan no la tens.”
Els personatges són la protagonista Lena que és una adolescent de disset anys, no molt alta i cabell castany;  després trobem a la seva millor amiga que és bastant alta i més bé semblant a una model en comparació a la Lena; per últim, és l’Àlex, un noi atractiu que està enamorat de la Lena i farà el possible per estar amb ella. Els altres personatges són la família i alguns amics dels protagonistes que faran intervencions al llarg de la novel·la, a més, està narrat en primera persona i posa molt èmfasi en les seves vivències.

En conclusió, el més sorprenent del llibre ha sigut la manera de veure l’amor com una malaltia i que hi hagi una cura. També com es viu en una cosa semblant a una dictadura amb unes normes i el toc de queda. Encara així recomano aquest llibre ja que podem trobar acotacions d’altres llibres en relació amb aquest.

dijous, 18 de maig de 2017

La noia del tren, de Paula Hawkins. Recomanació d'Elena Barrera.

Fa uns mesos, vaig anar a comprar-me un llibre, però, no sabia quin escollir i va ser llavors quan vaig trobar aquest magnífic títol. Crec que no podria haver escollit millor.
Aquest llibre d’intriga i misteri, explicat des de tres punts de vista diferents, tracta d’una dona alcohòlica, Rachel, que agafa el tren cada matí cap a la capital. Tots els dies el tren para en un semàfor vermell, des d’on es pot veure la casa d’una parella, a la qual la Rachel anomena Jess i Jason, sobre la que s’ha inventat una història d’amor perfecta.
Un dia com qualsevol altre, el tren s’atura al semàfor, però, quan la Rachel mira per la finestra, veu la Jess besant-se amb un altre home. És en aquell moment quan sent una ira descontrolada igual que quan va descobrir que el seu marit (Tom) estava tenint una aventura.                                                      
Aquell mateix dia s’emborratxa.
El dia següent la Megan, que és el nom real de la Jess, ha desaparegut i la Rachel s’ha aixecat coberta amb sang i plena de blaus i sense recordar  res del que ha passat.
Després d’això la Rachel es veurà involucrada en una investigació per esbrinar qui va ser l’assassí/na arribant fins i tot a arriscar la seva pròpia vida.
Un mes després d’haver-me llegit el llibre van fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Tate Taylor, amb un repartiment d’actors boníssim: Emily Blunt(Rachel), Haley Bennett (Megan), Luke Evans (Scott), Justin Theroux (Tom) i Rebecca Ferguson (Ana).
Aquesta adaptació és fidel al llibre, encara que penso que el llibre és més complet i personalment crec que mai no m’havia agradat tantíssim un llibre ni havia gaudit tant llegint.

Espero que si decideixes llegir-te’l, gaudeixis tant o més que jo intentant esbrinar qui és l’assasí/na.  
Elena Barrera, 2n d'ESO

"Indocti discant, et ament meminisse periti", de Jon Elipe

El plaer de llegir

“Indocti discant, et ament meminisse periti”

(Que ho aprenguin els ignorants, i ho recordin els entesos)

De veres és tan important la lectura? Tot comença amb una esquerda al cristall de la rutina: temps que vola, com cavalls de foc, enfurits, al galop marcat per un metrònom un segon abans de desfer-se; o estius eterns, on el temps és la sorra d’un desert infinit que t’envolta, pous plens d’hores a punt de desbordar, on l’inici d’un nou llibre és la gota que els aboca. Des de la tranquil·litat, la serenitat i la calma fins a la fòbia més profunda: la lectura és una droga d’addicció selectiva, una vegada comences i t’agrada, no hi ha cura: la necessites a totes hores. Paisatges aliens, regits per lleis incompreses, amb colors nous i sons desconeguts; la realitat grisa, un món antinatural, pessimista, societats ultraracionals i falses utopies; aventures intrèpides, llençar-se sense rumiar a històries per universos exòtics, amb éssers afrodisíacs i perfum a l’antípoda de casa. Són al·lucinacions de quatre gats, bohemis dins d’antres psicodèlics, éssers extraordinaris, a vegades depressius i amb falta d’autoestima, altres amb excitacions sobrenaturals, a qui fan anomenar ‘bojos’, però que tenen en comú el magnífic plaer de la lectura. Per a aquesta espècie en perill d’extinció, cada llibre és un temple. És un amulet, la peça clau que obre portals a mons paral·lels, lluny de la defraudant realitat. Un lloc sense espai ni temps: un amagatall de pensaments on refugiar-se, el lloc més segur, el més íntim i el més emocionant. Si és capaç de tot això, ara només cal que decideixis si de veres és important per a tu.

Jon Elipe (4t d'ESO)

Tecnolectores

Els alumnes de 1r de batxillerat A i la seva professora de castellà, Lourdes Ortiz, han creat un blog per explicar els llibres que llegeixen.

Podeu llegir algunes recomanacions de llibres a Tecnolectores.

dimarts, 9 de maig de 2017

Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recomanació de Marina Borràs Catalan.

QUINA BONA OLOR!! VULL TASTAR AQUEST LLIBRE!!!
Es mostra MariaRosa_Cartel.png.

Angel Guimerà? Sí, ell. Un dels autors més reconeguts del teatre català contemporani. El seu paper en la renovació del teatre català de finals del segle XIX i l’anomenada de la seva obra als escenaris i les pantalles d’Europa i Amèrica han contribuït a difondre internacionalment la cultura catalana.

Ens centrarem en una de les seves obres titulada Maria Rosa publicada el 1894 que pertany a un cicle productiu juntament amb Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix la màxima esplendor.

Aquesta fantàstica i famosa obra enfoca una societat de mitjans del S. XIX. Un segle de constants canvis dels quals destaquem la Revolució Industrial. Va tenir molts efectes rellevants en la societat: capitalisme, proletariat, poder burgès, etc, de fet els personatges són una colla d’obrers que treballen en la construcció d’una carretera.

L’autor pretén desenvolupar amb el rerefons d’un sector de classe baixa, explotada, analfabeta i exclosa socialment una misteriosa i intrigant trama, l’assassinat del capatàs, juntament amb els conflictes amorosos de la nostra estimada protagonista, la Maria Rosa. Però et pregunto estimat lector: què és el que realment et motivarà a llegir el llibre?

Bé, com he dit anteriorment la protagonista de la història és la Maria Rosa. Imagina una noia jove, atractiva, que atrau a primer cop d’ull a tots els obrers de la colla...Et fas la idea?

Ella és enamorada de l’Andreu, tots dos són la parella perfecta del grup. Els connecta un amor incondicional, passional que sempre perdurarà en les seves vides. Distancien a l’Andreu d’ella per motius judicials (no vull fer spolier) i ella queda abatuda i destrossada.

Cau en una depressió tant i tant gran que s’allunya de tots els seus companys i viu sola, “distanciada i aïllada”, sense ganes de saber-ne res de ningú. Les coses que fa l’amor, eh? Però, la noia té molts més problemes. En Marçal, obrer que gràcies a l’Andreu, el seu amic íntim, la coneix, s’enamora bojament d’ella. Aquí la clau de la història.

Descobreix... qui és l’autèntic assassí del capatàs, qui tramarà un pla per allunyar a la Maria Rosa del seu marit per seduir-la i casar-hi amb ella i estar per sempre junts? No t’ho diré és clar, però el que si et puc comentar és que la pobre Maria Rosa a part de sofrir i enyorar al seu marit haurà de suportar la pressió social dels seus familiars i companys perquè superi tot aquest caos i es casi amb en Marçal. És tan estressant !!! No la deixen tranquil·la. La Maria Rosa en conseqüència pensa i repensa, té dubtes si realment estima a en Marçal, si faria bé de casar-se amb ell, si decepcionaria o faltaria el respecte a l’Andreu, si ...si...mil i un interrogants i pors envaeixen el seu cap i tot per mal d’amors. Es casarà amb en Marçal o continuarà sola i trista amb el pensament constant de l’Andreu?

Apreciat lector, si t’agrada la olor que emana aquesta història, et convido que tu mateix descobreixis totes aquestes preguntes que s’hi amaga!!! Si alguna vegada t’has sentit igual que la Maria Rosa, ja saps, mals d’amors i embolics que ets incapaç de resoldre’s, potser la seva història et val per aprendre’ls i aplicar-los! Qui sap!

Anima’t i comença ja, t’asseguro que t’hi enganxaràs!!!

dijous, 4 de maig de 2017