Passa al contingut principal

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats.

La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial.

L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ser una eina de comprensió interior, una manera d’alliberar-se de la sensació de ser “massa” o “massa poc”, i d’entendre finalment què passa per dins.
És un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vulgui saber més sobre les altes capacitats: pares que busquen entendre els seus fills, professors que volen acompanyar millor l’alumnat, i adults que, potser després d’anys de malentesos, reben finalment un diagnòstic que dona sentit al seu camí. 
Como un pájaro en una pecera és una obra que hauria de ser obligatòria en qualsevol màster de psicologia o educació, i que convé recomanar a tothom que, d’una manera o d’una altra, s’apropa al món de l’alt potencial intel·lectual. 


Irene Calvo
Cap d'Estudis i Professorat de Llengua Castellana i Literatura



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xènia, tens un Whatsapp. Recomanació d'Irene Campabadal

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.  El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.  L’argument és realista i m’ha agra...

Crítica cinematogràfica a la pel·lícula “We need to do something”, per Edgar Rodríguez

Nota: 8/10 Director: Sean King O’Grady Repartiment: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis. Encara estava assimilant les dimensions de la sala quan la pantalla es va començar a il·luminar. I des del primer fotograma, vaig estar completament submergit en la pel·lícula, i és que el debut de Sean King O’Grady darrere de les càmeres comença com poques pel·lícules ho fan: sense context, sense explicació, simplement et col·loca dins d’aquella habitació en la qual estaràs durant la pròxima hora i mitja. Amb les primeres escenes comences a preguntar-te “què està passant?”, i quan els crèdits surten a la pantalla segueixes amb la mateixa pregunta, així és “We need to so something”, però parlem una mica més a fons. ​Els aspectes que més em van cridar l’atenció són la direcció i la posada en escena, són senzilles però al mateix temps molt efectives. Sean King O’Grady presenta els personatges d’una manera molt directa: els col·loca al centre del fotograma i de...