Salta al contingut principal

El secret de l’Emmaline - recomanació de Sara Molina Wielopolski



El secret de l’Emmaline, ens comença explicant com estan bombardejant Inglaterra

durant l’any 1941. És una època devastadora, i ens explica que els nens i nenes que

més han patit i més traumatitzats han quedat després d’aquests terribles sucesos,

s’han evacuat a hospitals especials. L’emmaline, és una d’aquestes nenes, i dintre

de l’hospital viurà coses increibles i inimaginables, com els cavalls que pot veure a

través dels miralls de l’hospital.




L’autora d’aquest llibre és Megan Shepherd, ens transmet tot tipus d’emocions,

amor, amistat, tristesa... Ens porta a un món de fantasia, amb el qual, ens permet

somiar amb la protagonista, amb tota la imaginació que té, ens fa qüestionar el que

és real i el que no ho és. Aquest concepte és un dels que m’ha agradat més del

llibre, ja que l’autora ha sapigut mantindre’m atenta durant tota la història.




M’ha agradat molt el fet de que l’escriptora reflexi la innocència d’una nena, i ens

faci oblidar en la època que està vivint. Sap donar-li llum a l'obscuritat del moment

amb la seva imaginació, i la Megan ens destaca la fortaleza de l’Emmaline en

qualsevol moment, encara que es compliquin les coses.




Recomanaria totalment aquest llibre, tan a un públic infantil i juvenil com a un públic

adult. Penso que als joves els pot fer entendre fets com en aquest cas l’operació

Flautista d’Hamelí, i que està ambientada en la Segona Guerra Mundial, tot el que hi

ha darrere de totes aquestes situacions devastadores, i el que realment s'arriba a

patir. Per altre banda penso que també és un bon llibre per als adults, ja que hi ha

moments que l’autora ens sap transportar a l’infància, i es una cosa que molta gent

gran agraeix. També s’ha de destacar que el final és obert, és a dir que ens donen

l’oportunitat de decidir amb la nostra imaginació com acaba la novel·la.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La caiguda de Tarragona: la novel·la

El setge d’Auda Gascón ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebé arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar. La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No només veiem la ciutat monumental, sinó també la subterrània, la de les aigües amagades, l’emmurallada, la dels baulards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest món soterrat esdevé metàfora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbé tot. Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera  és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats. La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial. L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Crítica cinematogràfica a la pel·lícula “We need to do something”, per Edgar Rodríguez

Nota: 8/10 Director: Sean King O’Grady Repartiment: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis. Encara estava assimilant les dimensions de la sala quan la pantalla es va començar a il·luminar. I des del primer fotograma, vaig estar completament submergit en la pel·lícula, i és que el debut de Sean King O’Grady darrere de les càmeres comença com poques pel·lícules ho fan: sense context, sense explicació, simplement et col·loca dins d’aquella habitació en la qual estaràs durant la pròxima hora i mitja. Amb les primeres escenes comences a preguntar-te “què està passant?”, i quan els crèdits surten a la pantalla segueixes amb la mateixa pregunta, així és “We need to so something”, però parlem una mica més a fons. ​Els aspectes que més em van cridar l’atenció són la direcció i la posada en escena, són senzilles però al mateix temps molt efectives. Sean King O’Grady presenta els personatges d’una manera molt directa: els col·loca al centre del fotograma i de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació