Salta al contingut principal

El secret de l’Emmaline - recomanació de Sara Molina Wielopolski



El secret de l’Emmaline, ens comença explicant com estan bombardejant Inglaterra

durant l’any 1941. És una època devastadora, i ens explica que els nens i nenes que

més han patit i més traumatitzats han quedat després d’aquests terribles sucesos,

s’han evacuat a hospitals especials. L’emmaline, és una d’aquestes nenes, i dintre

de l’hospital viurà coses increibles i inimaginables, com els cavalls que pot veure a

través dels miralls de l’hospital.




L’autora d’aquest llibre és Megan Shepherd, ens transmet tot tipus d’emocions,

amor, amistat, tristesa... Ens porta a un món de fantasia, amb el qual, ens permet

somiar amb la protagonista, amb tota la imaginació que té, ens fa qüestionar el que

és real i el que no ho és. Aquest concepte és un dels que m’ha agradat més del

llibre, ja que l’autora ha sapigut mantindre’m atenta durant tota la història.




M’ha agradat molt el fet de que l’escriptora reflexi la innocència d’una nena, i ens

faci oblidar en la època que està vivint. Sap donar-li llum a l'obscuritat del moment

amb la seva imaginació, i la Megan ens destaca la fortaleza de l’Emmaline en

qualsevol moment, encara que es compliquin les coses.




Recomanaria totalment aquest llibre, tan a un públic infantil i juvenil com a un públic

adult. Penso que als joves els pot fer entendre fets com en aquest cas l’operació

Flautista d’Hamelí, i que està ambientada en la Segona Guerra Mundial, tot el que hi

ha darrere de totes aquestes situacions devastadores, i el que realment s'arriba a

patir. Per altre banda penso que també és un bon llibre per als adults, ja que hi ha

moments que l’autora ens sap transportar a l’infància, i es una cosa que molta gent

gran agraeix. També s’ha de destacar que el final és obert, és a dir que ens donen

l’oportunitat de decidir amb la nostra imaginació com acaba la novel·la.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La caiguda de Tarragona: la novel·la

El setge d’Auda Gascón ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebé arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar. La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No només veiem la ciutat monumental, sinó també la subterrània, la de les aigües amagades, l’emmurallada, la dels baulards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest món soterrat esdevé metàfora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbé tot. Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Xènia, tens un Whatsapp. Recomanació d'Irene Campabadal

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.  El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.  L’argument és realista i m’ha agra...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera  és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats. La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial. L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació