El setge d’Auda GascĂłn ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebĂ© arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar. La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No nomĂ©s veiem la ciutat monumental, sinĂł tambĂ© la subterrĂ nia, la de les aigĂĽes amagades, l’emmurallada, la dels baulards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest mĂłn soterrat esdevĂ© metĂ fora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbĂ© tot. Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat ...
El club de lectura de l'Institut Antoni de Martà i Franquès



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada