Crítica cinematogràfica a la pel·lícula “We need to do something”, per Edgar Rodríguez

Nota: 8/10

Director: Sean King O’Grady

Repartiment: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis.

Encara estava assimilant les dimensions de la sala quan la pantalla es va començar a il·luminar. I des del primer fotograma, vaig estar completament submergit en la pel·lícula, i és que el debut de Sean King O’Grady darrere de les càmeres comença com poques pel·lícules ho fan: sense context, sense explicació, simplement et col·loca dins d’aquella habitació en la qual estaràs durant la pròxima hora i mitja. Amb les primeres escenes comences a preguntar-te “què està passant?”, i quan els crèdits surten a la pantalla segueixes amb la mateixa pregunta, així és “We need to so something”, però parlem una mica més a fons.

​Els aspectes que més em van cridar l’atenció són la direcció i la posada en escena, són senzilles però al mateix temps molt efectives. Sean King O’Grady presenta els personatges d’una manera molt directa: els col·loca al centre del fotograma i desenfoca el fons, això ho fa de la mateixa manera gairebé tota la pel·lícula. Segueix el model de les pel·lícules de terror independents dels últims anys: personatges enfrontats entre ells mateixos, problemes familiars, imatges desagradables i sublims, però el que trobo més interessant és aquesta barreja de terror i comèdia negra i absurda que aconsegueix.

​D’una manera semblant a com ho va fer Ari Aster amb “Midsommar” (2019), Sean Grady O’King barreja les imatges més desagradables amb humor extremadament negre i ens alguns moments absurd. Gran culpa d’això té Pat Healy amb la seva excèntrica interpretació del pare de la família que, per moments, ens transporta als passadissos del Overlook en els que Jack Nicholson persegueix al seu fill amb una destral. La interpretació de Pat Healy és tan grandiloqüent que fa que funcioni perfectament amb el to de la pel·lícula. També nombrar a Vinessa Shaw i Sierra McCormick que aporten un paper molt més humà al film.

​Per acabar volia parlar del tema del pressupost. És extraordinari el que aconsegueix Sean Grady O’King amb molt poc pressupost gràcies, en gran part, a un gran ús del fora de camp. Amb una visió original i amb un final que no deixarà a ningú indiferent acaba el debut de O’King com a director. Haurem d’estar atents al següent projecte, perquè aquesta primera obra promet molt. Molt bona pel·lícula i gran primera experiència al festival de Sitges.

Edgar Rodríguez, 2n de BAT