Passa al contingut principal

Momo - una recomanació de Sara Molina Wielopolski

Momo, és una llibre que ens explica la història d’una nena petita que amb el simple fet d’escoltar, sap fer sentir millor a les persones que acudeixen a ella. Durant la novel·la, Momo, es trobarà amb algunes companyies que l'acompanyaran en les seves aventures, com la seva amiga Cassiopea, la tortuga, i d’altres que la faran més difícil, com els homes grisos, que roben el temps als ciutadans. 

Michael Ende, l’autor d’aquest llibre, ens retracta alguns valors durant la novel·la, com l’amistat i el fet de saber escoltar, també li dóna molta importància al temps, a través de les seves paraules ens transmet que em d’aprofitar-lo al màxim i que li hem de donar el valor que realment té. 

Aquest escriptor sempre s’ha mogut pel món de fantasia, i s’ha dirigit a un públic tan infantil com juvenil. M’agrada el fet de que aquest llibre també pot incloure un públic de major edat, ja que a través de personatges fantàstics, el missatge que vol transmetre serveix per a tothom. 

Una de les coses que més m’ha agradat del llibre, és que com he dit abans, la manera que té l’autor de fer arribar el missatge als lectors des d’un punt de vista fantàstic i amb uns personatges que a través de metàfores representen el temps, i com el podem arribar a perdre d’una manera tan fàcil. 

Per altre banda, el que no m’ha agradat, és la manera en la que ha transcurrit la història. He trobat parts del llibre que m’han enganxat molt i se m’han fet molt ràpides de llegir, i altres que se m’han fet molt llargues i m’ha costat avançar. Crec que per aquesta raó, reduiria algunes parts per seguir tenint l’atenció del lector durant tota la novel·la. 

És una novel·la que recomano, ja que està escrita de forma senzilla, i amb un vocabulari que és entendible per a tothom. Tracta temes que potser considerem molt importants, però amb la seva manera d’explicar les històries des d’un punt més infantil, potser no li donem un gran pes al llarg de la història, i ens a donar-nos compte d’altres que realment sí que són importants però no les valorem.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xènia, tens un Whatsapp. Recomanació d'Irene Campabadal

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.  El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.  L’argument és realista i m’ha agra...

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera  és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats. La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial. L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ...

Crítica cinematogràfica a la pel·lícula “We need to do something”, per Edgar Rodríguez

Nota: 8/10 Director: Sean King O’Grady Repartiment: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis. Encara estava assimilant les dimensions de la sala quan la pantalla es va començar a il·luminar. I des del primer fotograma, vaig estar completament submergit en la pel·lícula, i és que el debut de Sean King O’Grady darrere de les càmeres comença com poques pel·lícules ho fan: sense context, sense explicació, simplement et col·loca dins d’aquella habitació en la qual estaràs durant la pròxima hora i mitja. Amb les primeres escenes comences a preguntar-te “què està passant?”, i quan els crèdits surten a la pantalla segueixes amb la mateixa pregunta, així és “We need to so something”, però parlem una mica més a fons. ​Els aspectes que més em van cridar l’atenció són la direcció i la posada en escena, són senzilles però al mateix temps molt efectives. Sean King O’Grady presenta els personatges d’una manera molt directa: els col·loca al centre del fotograma i de...