Salta al contingut principal

Així és la vida, Carlota - Una recomanació de Carla Herrerias

 Així és la vida, Carlota és un llibre que, narrat amb humor, planteja un tema delicat que no és tractat de manera dramàtica ni angoixant per les situacions que la protagonista viu.

M’ha agradat que l’autora, Gemma Lienas, ens fa veure que després de la tempesta, situacions difícils i disgustos per una noia de la seva edat, sempre arriba la calma si s’és positiva a la vida, com ha estat la Carlota.

El que més m’ha impactat és com es plantegen els problemes quotidians de la vida i com els enfronta una nena de catorze anys: la separació d’uns pares, el primer amor, el primer desengany... i pel damunt de tot, el valor de l’amistat.

Per tot això, el trobo un llibre molt instructiu i que tots ens hi podem sentir identificats en algun moment de la narració, ja que és com la vida mateixa i així és la vida.

Un llibre emotiu i formatiu alhora, de creixement personal i de superació de moments tristos i alegres que s’alternen per afrontar-te als obstacles. Un llibre que recomanaria sempre.

També he de dir que l’únic que no m’ha agradat del llibre ha estat la seva brevetat, ja que quan comença la trama i es va complicant cada cop més, de sobte finalitza i et quedes una mica sorprès esperant que no sigui veritat i que la història duri una mica més.

És una novel·la escrita de forma senzilla, amb més diàleg que narració, i tot i ser publicada l’any 1989 tracta un tema molt actual i més d’un es deu haver sorprès en la referència que es fa de la igualtat dels progenitors.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La caiguda de Tarragona: la novel·la

El setge d’Auda Gascón ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebé arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar. La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No només veiem la ciutat monumental, sinó també la subterrània, la de les aigües amagades, l’emmurallada, la dels baulards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest món soterrat esdevé metàfora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbé tot. Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat ...

Xènia, tens un Whatsapp. Recomanació d'Irene Campabadal

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.  El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.  L’argument és realista i m’ha agra...

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera  és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats. La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial. L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ...