Passa al contingut principal

Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recomanació de Marina Borràs Catalan.

QUINA BONA OLOR!! VULL TASTAR AQUEST LLIBRE!!!
Es mostra MariaRosa_Cartel.png.

Angel Guimerà? Sí, ell. Un dels autors més reconeguts del teatre català contemporani. El seu paper en la renovació del teatre català de finals del segle XIX i l’anomenada de la seva obra als escenaris i les pantalles d’Europa i Amèrica han contribuït a difondre internacionalment la cultura catalana.

Ens centrarem en una de les seves obres titulada Maria Rosa publicada el 1894 que pertany a un cicle productiu juntament amb Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix la màxima esplendor.

Aquesta fantàstica i famosa obra enfoca una societat de mitjans del S. XIX. Un segle de constants canvis dels quals destaquem la Revolució Industrial. Va tenir molts efectes rellevants en la societat: capitalisme, proletariat, poder burgès, etc, de fet els personatges són una colla d’obrers que treballen en la construcció d’una carretera.

L’autor pretén desenvolupar amb el rerefons d’un sector de classe baixa, explotada, analfabeta i exclosa socialment una misteriosa i intrigant trama, l’assassinat del capatàs, juntament amb els conflictes amorosos de la nostra estimada protagonista, la Maria Rosa. Però et pregunto estimat lector: què és el que realment et motivarà a llegir el llibre?

Bé, com he dit anteriorment la protagonista de la història és la Maria Rosa. Imagina una noia jove, atractiva, que atrau a primer cop d’ull a tots els obrers de la colla...Et fas la idea?

Ella és enamorada de l’Andreu, tots dos són la parella perfecta del grup. Els connecta un amor incondicional, passional que sempre perdurarà en les seves vides. Distancien a l’Andreu d’ella per motius judicials (no vull fer spolier) i ella queda abatuda i destrossada.

Cau en una depressió tant i tant gran que s’allunya de tots els seus companys i viu sola, “distanciada i aïllada”, sense ganes de saber-ne res de ningú. Les coses que fa l’amor, eh? Però, la noia té molts més problemes. En Marçal, obrer que gràcies a l’Andreu, el seu amic íntim, la coneix, s’enamora bojament d’ella. Aquí la clau de la història.

Descobreix... qui és l’autèntic assassí del capatàs, qui tramarà un pla per allunyar a la Maria Rosa del seu marit per seduir-la i casar-hi amb ella i estar per sempre junts? No t’ho diré és clar, però el que si et puc comentar és que la pobre Maria Rosa a part de sofrir i enyorar al seu marit haurà de suportar la pressió social dels seus familiars i companys perquè superi tot aquest caos i es casi amb en Marçal. És tan estressant !!! No la deixen tranquil·la. La Maria Rosa en conseqüència pensa i repensa, té dubtes si realment estima a en Marçal, si faria bé de casar-se amb ell, si decepcionaria o faltaria el respecte a l’Andreu, si ...si...mil i un interrogants i pors envaeixen el seu cap i tot per mal d’amors. Es casarà amb en Marçal o continuarà sola i trista amb el pensament constant de l’Andreu?

Apreciat lector, si t’agrada la olor que emana aquesta història, et convido que tu mateix descobreixis totes aquestes preguntes que s’hi amaga!!! Si alguna vegada t’has sentit igual que la Maria Rosa, ja saps, mals d’amors i embolics que ets incapaç de resoldre’s, potser la seva història et val per aprendre’ls i aplicar-los! Qui sap!

Anima’t i comença ja, t’asseguro que t’hi enganxaràs!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xènia, tens un Whatsapp. Recomanació d'Irene Campabadal

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.  El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.  L’argument és realista i m’ha agra...

Como un pájaro en una pecera, per Irene Calvo

Como un pájaro en una pecera  és és una obra de divulgació necessària sobre l’Alt Potencial Intel·lectual (API). A través d’un llenguatge visual accessibleel llibre ens convida a endinsar-nos en la realitat, sovint mal entesa, de les altes capacitats. La història segueix dos personatges simbòlics. D’una banda, Birdo, un home-ocell que sap des de petit que és superdotat i ha après a conviure amb aquesta etiqueta. De l’altra, Raya, una dona-peix que acaba de rebre un diagnòstic d’API i que, lluny de reconèixer-s’hi, se sent inútil i desconcertada. La trobada entre tots dos esdevé el punt de partida d’un relat que forma un retrat complet i realista del que significa viure amb alt potencial. L’obra té la capacitat de desmuntar prejudicis. Explica amb rigor, tant el funcionament cognitiu d’aquestes persones com les dificultats que solen afrontar, ja sigui a l’escola, a la feina o en les relacions personals. A més, mostra com un diagnòstic —tant en la infantesa com en l’edat adulta— pot ...

Crítica cinematogràfica a la pel·lícula “We need to do something”, per Edgar Rodríguez

Nota: 8/10 Director: Sean King O’Grady Repartiment: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis. Encara estava assimilant les dimensions de la sala quan la pantalla es va començar a il·luminar. I des del primer fotograma, vaig estar completament submergit en la pel·lícula, i és que el debut de Sean King O’Grady darrere de les càmeres comença com poques pel·lícules ho fan: sense context, sense explicació, simplement et col·loca dins d’aquella habitació en la qual estaràs durant la pròxima hora i mitja. Amb les primeres escenes comences a preguntar-te “què està passant?”, i quan els crèdits surten a la pantalla segueixes amb la mateixa pregunta, així és “We need to so something”, però parlem una mica més a fons. ​Els aspectes que més em van cridar l’atenció són la direcció i la posada en escena, són senzilles però al mateix temps molt efectives. Sean King O’Grady presenta els personatges d’una manera molt directa: els col·loca al centre del fotograma i de...