En la meva opinió, aquest llibre et fa qüestionar totes les actituds tant de la gent que ens envolta com de nosaltres mateixos. És a dir, en la novel·la, trobem un noi que intenta fugir de la que havia estat la seva realitat fins al moment, i ho fa criticant a tothom amb qui comparteix alguna estona. Això ens demostra, d'una banda que l'autor està fent una crítica a la societat del moment, però de l'altra, nosaltres com a adolescents que som, d'igual manera que Holden, podem compartir amb ell molts dels sentiments que té, ja que aquest llibre reflecteix com els joves poden ser exclosos del sistema educatiu i com pot fer rebel·lar això a la persona exclosa. En molts casos, podem sentir que la societat d'avui en dia ens està pressionant massa perquè ens adaptem a unes normes que fiquen els mateixos governs. Aquesta pressió pot portar els joves a desenvolupar actituds deprimides i tristes, com és el cas del protagonista de la novel·la. Penso que d'alguna manera, l'autor ens vol transmetre aquest sentiment que potser, d'una manera més evident o menys, sentim tots els joves.
Pel que fa al llenguatge i a l'estil, és un llibre que inicialment em va impactar molt tot el vocabulari que utilitzava, ja que són paraules que acostumem a utilitzar els joves en el nostre dia a dia, però mai m'esperava veure-les reflectides en un llibre. Així i tot, quan t'hi acostumes, fins i tot es pot fer més agradable de llegir, ja que és un llenguatge molt directe i molt entenedor i no has de buscar el segon sentit de les paraules.
Paral·lelament, pel que fa a la trama, m'ha semblat que segueix un argument molt lent, és a dir, que des de l'inici del llibre esperava el moment en el qual el protagonista arribaria a casa amb la seva família, ja que tenia la intriga de com reaccionarien els pares després de saber que l'havien tornat a fer fora d'un altre institut, Pencey en aquest cas. Així i tot, aquest moment arriba quan el llibre ja està gairebé acabat i a més, mai acabem de viure d'una manera profunda la reacció dels pares, sinó que a l'últim capítol ens explica per sobre com van ser els pròxims temps de la seva vida. D'altra banda, en la meva opinió, m'hauria agradat més que s'hagués centrat en l'aspecte més familiar de la vida del noi, i no tant a nivell de societat, tot i que també crec que és una bona manera de reflectir com de poca cosa es pot sentir un jove. Pel que fa al final del llibre, em va decebre una mica que, d'alguna manera, acabés tal com havia començat. És a dir, que Holden, durant el transcurs d'aquells dies que ens comparteix a la novel·la, tenia moltes esperances per començar un nou futur, aïllat de la societat, però aquest es rebat quan es mostra l'opinió de la seva germana. Crec que m'hauria agradat que s'hagués produït un final que trenqués els esquemes del que és una vida rutinària i idealista.
Recomanaria aquest llibre a tots els adolescents, ja que és un llibre molt fàcil de llegir i, arriba un punt de la novel·la, que necessites saber com acabarà ja aquella història. A més, també et fa replantejar moltes coses, mostrant aspectes de la societat que encara avui en dia continuen vigents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada