Aquest llibre de Stefan Zweig relata la història que viu un home de la burgesia un vespre, a qui canvia completament la vida cap a positiu. Es tornarà una persona molt més preocupada pels altres i conscient de que pot fer amb la seva riquesa per ajudar a terceres persones.
Per començar, aquesta novel·la m’ha resultat bastant entretinguda, ja que només llegint el títol pensava que seria una història d’amor, però ha resultat ser una obra on el protagonista es descobreix a ell mateix u cap a on vol dirigir la seva vida.
El protagonista és un home amb moltes riqueses que no necessita treballar gràcies a la seva herència. Això el fa tenir moltes amistats i ser un faldiller. M’ha recordat bastant al personatge de la Carta a una desconeguda, tot i que aquest té un millor desenvolupament del caràcter.
M’ha agradat molt com a partir d’un robatori inconscient dona totalment la volta a la truita i decideix ajudar a altres persones amb aquests diners. Es mostra molt el concepte de ser un home just, o com ho anomena la novel·la, un “gentlemen”. Transmet molta consciència del que són les aparences i la necessita de respectar-les, més quan s’és una persona de classe alta. Quan s’adona que els diners que ha guanyat no són justos, es replanteja totes les opcions per desfer-se d’ells, però sense que ningú s’assabenti de l’acte que ha comès, així que decideix repartir-los a qui més ho necessita.
L’escena que més m’ha agradat és quan decideix unir-se a un grup d’amics que estan sopant tranquil·lament. La colla, tot i saber que ell és un desconegut, decideix acceptar-lo, però totes les seves converses acaben i comprèn que no fa res més que molestar. S’adona que encara que tingui molts diners, realment no té ningú al seu costat si no actua de manera que la gent es recordi dels deus bons actes i actitud que ha tingut. Només anar-se’n, el grup retorna a la seva conversa de rialles, sense realment importar-los qui era aquell home ni els seus béns.
Per una altra part, considero que el llibre dona moltes voltes a la situació, repeteix molts cops les escenes i les descripcions són massa llargues, fins i tot a vegades es perd el fil de la història principal. A més, el llibre tampoc es divideix en capítols i se’m fa menys entretingut de llegir.
En conclusió, recomano aquest llibre, ja que és de fàcil lectura, encara que es puguin fer pesades algunes parts de l’obra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada