“Indocti discant, et ament meminisse periti” (Que ho aprenguin els ignorants, i ho recordin els entesos) De veres és tan important la lectura? Tot comença amb una esquerda al cristall de la rutina: temps que vola, com cavalls de foc, enfurits, al galop marcat per un metrònom un segon abans de desfer-se; o estius eterns, on el temps és la sorra d’un desert infinit que t’envolta, pous plens d’hores a punt de desbordar, on l’inici d’un nou llibre és la gota que els aboca. Des de la tranquil·litat, la serenitat i la calma fins a la fòbia més profunda: la lectura és una droga d’addicció selectiva, una vegada comences i t’agrada, no hi ha cura: la necessites a totes hores. Paisatges aliens, regits per lleis incompreses, amb colors nous i sons desconeguts; la realitat grisa, un món antinatural, pessimista, societats ultraracionals i falses utopies; aventures intrèpides, llençar-se sense rumiar a històries per universos exòtics, amb éssers afrodisíacs i perfum a l’antípoda de casa. S...