Aloma m'ha agradat bastant, tot i que, en comparació amb Mirall Trencat, on hi ha una trama molt elaborada i una gran quantitat de personatges, l'argument d'Aloma em sembla bastant fluix, però tot i així em sembla una molt bona novel·la.
Crec que la seva protagonista reflecteix la societat d'avui dia. Aloma és una jove sense gaire experiència a la vida que mai s'enamorarà ni es casarà, però l'arribada d'en Robert, germà de la seva cunyada Anna, farà que tots els seus esquemes es trenquin i s'acabarà enamorant d'ell. En aquesta novel·la, els homes són sempre els dominants de la parella, els que decideixen sempre i els que únicament volen una dona al seu costat per utilitzar-la com a eina perquè els facin el menjar, els planxin la roba, etc. Com és el cas d'en Joan, germà d'Aloma, que està casat amb l'Anna i no està enamorat d'ella, sinó que només l'utilitza perquè faci la feina de casa i, fins i tot, li és deslleial. Aloma es deixarà portar per les seves passions i mantindrà una relació amb en Robert, però descobrirà que ell ja està casat amb una altra dona a Amèrica i que ella únicament ha sigut un ninot en les seves mans. Se sent despreciada i abandonada pel Robert, que marxarà a Amèrica sense importar-li els seus sentiments. Aloma es queda embarassada d'en Robert, però no s'atreveix a dir-li a ningú qui és el pare de la criatura, creu que la societat la jutjarà i la mirarà amb mals ulls. El rebuig i l'enuig d'Anna al saber que està embarassada portarà a Aloma a pensar en el suïcidi, d'igual manera que va morir el seu germà Daniel, però al final serà forta i no ho acabarà fent. El context familiar, estret i tancat, crea una forta tensió dramàtica que porta Aloma a una situació límit. Però l’amor pel fill que sent formar-se dins seu, la fa canviar d’opinió i decideix plantar cara al futur.
L'estigma social fa que l'Aloma no sigui capaç d'explicar el seu embaràs ni de poder mostrar els seus sentiments ni l'amor que té cap en Robert.
En aquesta novel·la, a les dones se'ls dona un paper d'inferioritat i de desgràcia, per exemple: l'Anna és una dona que ja no té passió i que gairebé no surt perquè ha de cuidar el seu fill i fer les feines de casa, ella sap que el seu marit l'enganya i mentre ella s'amarga i es va apagant, en Joan cada vegada se sent més viu. Ell és molt egoista i insensible, només pensa en la seva felicitat i en la de ningú més, la mort del seu fill Dani gairebé no l'afecta.
La novel·la consta de pocs personatges i es centra sobretot en Aloma i ens explica tots els seus sentiments detalladament. Ens mostra l'evolució d'aquest personatge: al principi no creu en l'amor i no es vol casar i finalment ho acabarà desitjant, però no li serà possible.
M'he decantat per llegir aquest llibre perquè la seva autora és Mercè Rodoreda i recomano llegir-lo, ja que la seva lectura és bastant fàcil i lleugera i el vocabulari que utilitza no és gaire complex. La primera impressió del llibre pot fer pensar que és una història d'amor com moltes d'altres, però crec que Mercè Rodoreda li ha sabut donar un toc personal i caracteritzar-la a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada